- 57 -
     Su máre, intánto, zi tumáda a cása. Turnada che la zi, la ga dei: — „Ali, la dei, Concaciénara. che biéla siùra eh’a gira al bàio giersira! La gira, la dei, ancùra pioùn biéla de l’altra sira! E tei, ti nu ié veìsto gneìnte, Concaciénara! sénpro intún cantón del iuguliér a ta tuca stá!“ — La Concaciénara ga raspóndo : — „Fuórsi i sarié stàda melo!“ — „Tei, la dei su máre, ti vuoi iéssi stáda, Concaciénara! Cùmo zi pusseìbile chi ti seìi stàda teìo?“ — El tiérzo dei, la va listisso, su máre, al bàio cun l’àltra su feìa, e la Concaciénara, la va là dal piimo e la ga tùma a dei:
             —	„Púmo, biél púmo, despoùja la rància, vésti la dáma:
               fàla pioùn biéla chi ti puoi.“ —
     E ’1 piimo ga fa saltà fora oùn àbito ancùra pioùn biél de li àltre vnólte; e gila, la tùma a zeì al bàio. A vidi sta siúra cusseì biéla, doùti quanti i siùri la vuliva gila par balà! Cu zi stá fumeì el bàio, gila scànpa veìa. Oùn siúr ga cùro dreìo ; e gila, par scanpà, a curando -s) zìi par li scàle, l’uó piérso oùn zuóeulo. La va a cása sènza oùn zuóculo ; la cùro soùbeto là dal pùmo e la ga dei:
                  —	„Púmo, biél púmo, despoùja la dáma, e vésti la ràma.“ —
     E la sa càta de recàvo visteìda de Concaciénara, e la sa mòto su fuguliér. Intánto, a ven a cása ánca su mare; la vido la Concaciénara sul fuguliér e la ga dei: — .,Ah. la dei, Concaciénara, che biéla siúra, ch’i ié veìsto giersira al bàio! La gira ancùra pioùn biéla de li àltre sire ! E tei, ti nu ié veìsto gneìnte ! sénpro intún cantón del fuguliér ti stàghi!“ — La Concaciénara ga dei: — „Fuórsi i sarié stàda meio! — „Tei, ti vuoi iéssi stàda, Concaciénara! A nu zi pusseìbile chi ti seìi stàda teìou —
     Intánto, quii siúr, che viva catá el zuóculo, el ziva -,J) a Cigàndo30). — „Chi uó piérso oùn zuóculo? Chi uó piérso oùn
      28)	Correndo. ,9} Andava. 30) Gridando.