INFLUENTA ROMÀNEASCÀ ASUPRA GRAIULUI BULGAR DIN NOVO SELO
81
lui studiai. Rindurile de fata i$i propun tocmai acest scop. Graiul din Novo Selo este graiul natal al autorului acestui studiu, iar materialul analizat reprezintà rezultatul anchetelor personale efectuate de el in decurs de citiva ani.
INFLUENZA LEXICALÀ
    In graiul din Novo Selo influenza limbii romàne se manifesta foarte puternic in domeniul lexicului, pàtrunzìnd in cele mai diferite domenii seman-tice *.
A. SUBSTANTIVE 2:
    4.1.	Omul, parti ale corpului omenesc, boli : bùha ‘rana’, burla ‘stomac’, bàsàka ‘besicà’, bàie, bràbunka ‘zgràbuntà’, burik, bukica ‘obrajor’ (cf. rom. buca), brac, glézna, kufur’dla, koàda, mdcàle ‘mate’, muc, ne gèl, óftika, pulpa, tàmple, falka ‘obraz’, sold etc.
    4.2.	Caracteristici ale omului, profesiuni, ocupatii: dpi’a ‘prostànac’ (cf. rom. haplea), golàn, dràkul, zigódiia, zgàrèitul, kàkàca ‘fricos’ (cf. rom. càcàciós), mùtui, mànzul ‘persoanà care se tine de cineva (ca mìnzul)’, nàródul ‘prost’, nelàuta ‘femeie neingrijità’, pàkàtosul, lùngul, perdùtul (porecle), pungàs, tizul, furisàtul ‘afurisitul’, fato (sau vàio) ‘fato’, !’, skiópca ‘schiop’ (poreclà), sirétin ‘jiret’ 5.a.
    4.3.	Relatii de rudenie : vàrul, verisóara, kilskra, kùskrul, kumndtul, mosika ‘moasà’, mósul ‘sotul moasei’, mùma, miiika, nepótul, nepóta, vitrig ‘vitreg’ §.a.
    4.4.	imbràcàminte si confecjionarea ei : akói, vàrt’dlnica ‘virtelnità’, g’dta, zàbtm, zàrnc ‘zimt’, kàpùta ‘un fel de ciorapi scurti de lina’, lergàtodre ‘alergàtoare (la tesut)’, motka ‘motcà’ lac, cùkure, pàtura, skórca, speteàza ‘speteazà (la tesut)’ s.a.
    4.5.	Alimente, alimentarie: zar, zara, klàtita, ùrda $.a.
    4.6.	Terminologia casei, obiecte de uz casnic, instrumente: bei, vàtra, gànta, zdle, kàrza, kort, kos 1) ‘co^ul pentru fum’, 2) ‘co$ar pentru porumb’, rodba, suld ‘sulà’, t’dka ‘teacà’ , Soprón, macùka $.a.
     4.7.	Munci agricole : bàc, bàtóza, gràpa, musurói, pàrlóg, stup, tdrla 5.a.
    4.8.	Cresterea animalelor : gara ‘ghearà’, gàinàc, zgàrda, porndla ‘pà-sunatul oilor de Sf. Gheorghe’, pipota, rdca, stàna, tdrtica $.a.
    4.9.	Fenomene ale naturii : màzàrika ‘zàpadà màruntà ji deasà’ (cf. rom. màzàriche), mal, nàmól §.a.
    4.10.	Animale : arié, bdrza, gàia, gàlea, goànza, gàrgàhca, lipitoàr’a, picigói, cok, doparla, àrmàsàrin, liliiàk, sobolàn §.a.
     4.11.	Piante si pàrfi ale lor : dovlecór, kotór, pir, tiifa, tulpina, mez miez (de ex., de nuca)’, àrcàr ‘artar’ $.a.
    4.12.	Pescuitul : Bibdn ‘poreclà pentru un bàrbat’ (cf. rom. bibdn), mom’dla, nàvót ‘nàvod’, sfodrà ‘sfoara unditei’ §.a.
     4.13.	Relatii si fenomene sociale : bàtùta ‘un fel de dans’ (cf. rorm bàttila), vdma, làuta ‘vioarà’, làuntàr, sàrboaika ‘sirboaicà’, tóba, tobasàr, càgàn dska
1	Cf. V. A. Z V e g h i II t e V, OnepKU no oóuteMy HJbiKOianuio, Moscova, 1962, P-241.
      2	Tnsotim de traducere numai Imprumuturile a càror forma sau al càror sens diferà sim{itor de cele corespunzàtoare din romàni.