GRAIUL RUS DE LA CLIMÀUTI
123
literarà), specifica graiurilor ruse meridionale: /xólodj« frig» cv> /yó/od/«foame», «foamete». In fìnalà absolutà fi inainte de o consoanà surdà fonemul /y/ se comporta ca fi celelalte foneme consonantiee sonore cu partener fonologie surd: kóxt’i « gliiare» (//cóyt’i/), stox « stog» (/stoy/) etc. Cf. fi caietul elevei A.M. din clasa a IY-a: mox (i.l.d. moi).
    In ìmprumuturile din romàna g se realizeazà fie ca momentanà, fie ca fricativa: glaspap'ir, dar fi glaspap'ir « glaspapir». Momentana g am notat-o in: gàra « gara», cygàr « tigarà», u^munt'en'égru « in Muntenegru» fi in alte citeva cazuri.
     § 31. La sfirfjit de silaba ¡v/ se realizeazà ca u : kóusyk « eauf» (/kóvsik¡). xVeu «cocinà» (¡xVei>/).
     Inaintea unei vocale neanterioare accentuate /«/ se poate realiza nu numai ca v, ci fi ca w (fricativà bilabialà foarte apropiatà acustic de u) : vósy, dar fi icósy « pàduchi» (la nom. sg. ¡vosáj), tvos « Carni mare» (/voz/), wólna « lina » (/vólnal), saivá, salió, savà, « bufnità» (/sorá/) etc.
     Prepozitia /«/ «in» etc. inainte de o consoanà se rostefte u: upiarli «in ripà»( ¡v jará/), dv,é'r,i u^xátu« u§a casei» (/dr’er’i v xàtu/) etc.
     § 32. Graiul cunoa§te labiodentala surdà ///, de ex., in: drófa « dropie», sarafán « sarafan», furtúna « furtunà» etc. Evident, tinind seamà de cele spuse in § 31, lf/ nu este corelativ cu ¡v¡ in cadrul corelatiei fonologice de sonoritate.
     § 33. Grupului etimologie xv aiei ii corespunde nu numai xv, ci §i f : fardit « e bolnav(à)», fost « coadà», fàVica« se laudà». in celelalte colonii lipovene§ti din regiunea Suceava (Socolinti, raionul Suceava §i Manolea, raionul Fàlti-eeni) am constatai exclusiv xv. Tratamentul f < xv 1-am intilnit §i in graiurile ruse din Dobrogea 1. Cf., in legàturà cu aceasta, § 3 de mai sus.
     § 34. Etimol. kt > xt : xto «cine», dóxtyr « doctor», traxl'ir « bodegà», na^pràxt’iku « la practicà » etc. 0 data am notat insà §i kt : pasVi gjióktyru « Ne-am dus la doctor». Este vorba, desigur, de influenza grupului consonantic románese kt din dóctor.
    § 35. Etimol. i’n > sn : par'ésrìa «nurcà» (cf. Dal, III, 413 nop^HHn), yarsi'snik « olar» etc. Totu§i, naC'nói « de noapte» (iar nu nasnói).
    § 36. Etimol. vn > mn am notat in rómnùapóVa« §es». Dar, unùk« nepot» (iar nu mnuk, ca in unele graiuri convergente).
     § 37. ìn cuvintele care incep cu o fi u se constata adesea proteza lui v : vòstri} « ascutit», vùtka « ratà», defi am notat §i d’ife’ii'i ùl'i «rate sàlbatice».
    Vorbind románente, A.A. spune mereu vom « om», vuàmin « oameni».
     Ìntr-un caiet al unui elev de clasa a IV-a am gàsit «oh« el», iar in altul — eakuo « fereastrà ».
     § 38. Cu totul izolat apare africata dentalà sonorà $, in $op « cioc», cf. ucr. <fob, ortogr. Ò3bo6, vezi Hrincenko, I, 379, fi africata prepalatalà sonorà g\ in g'ìnèV« bondar», cf. Dal, IV, 641, vuMeAb fi ucr. dotCMÌAb, v. Hrincenko, I, 376 (etimol. C a trecut la g', prin asimilare regresivà) ; cf. si. c. *kbmeVb > *c\mel\ *.
     Alte particularitàti fonetice ale graiului rus de la Climàuti pot fi observate in textele fi glosarul anexat.
     1	Vezi comunicarea noastrà 06 uccAedoeauuu pyccKux loeopoe HoCpydxccKOu oBjiacmu, publicatà in « Culegere de studii» (nr. 2), Burniresti, 1961, p. 223, pct. 7.
     * N. M. Janski, V. V. I v a n o v, T. V. iyanskaua, KpamKuù smuMOAOiuHecKuii cjiceapb pyccKoeo HìbiKa, Moscova, 1961, p. 382.