120
EMIL VRABIE
B.	Vacatele neaccentuate
a)	Prima silabà protonicà, dupà consoanele dure
     § 11. In accastà pozitie constatam akania nedisimilalivà : snapy « snopi», kal'é's'n’i « rotile», dajónka « donità» pa palùdn'u «dupà amiazà» etc. (/snopij, lkorés,n,il, Idojónka/, /po poludn'u/).
     Cind in silaba accentuata se aflà /a/, fonemele /o/ §i /a/ se rostesc, de ase-menea, a : kazà « capra», blaxà« purece», badàit«. impunge» etc. (/kozà/, /bloxà/, /bodajet/) ; kabàn « porc castrai», kvasn’à « ciubàr de fàcut piine», skakàit « (el, ea) sare» etc. (//cofeón/, /fcra/ra’a/, Iskakujet/).
     Lucràrile scrise ale elevilor oferà numeroase ilustràri de akanie: hùuioji, naiueA, òaMou, paduue, 6ajibiuue, ceaw ca6ai<y, naKa3biea.iu, ita nann, uà deape §.a.
    Totu§i, am notat §i douà abateri in sensul akaniei disimilative: bbtvà «curpen» (dar §i baivà), mzdr'à « narà» (dar §i nazdr'à). Sà fie oare acestea urmele unui sistem disimilativ de akanie, cunoscut unora dintre predeeesorii actualilor purtàtori ai graiului?
    § 12. Akania actioneazà §i in imprumuturile din romàna, de ex. f/ar’ika « Florica» (nume de vaca). In astfel de cazuri se constatà insà §i o pàstrat: rnotór (dar §i matór) « motor», xotàr’’ (dar §i xatàr'J « hotar» (<rom. dial. hotàr\).
     § 13. Cu totul izolat, /o/ in prima silabà protonica se roste§te nu a, ci u : uè'kùr « cingàtoare» (cf. Dal, II, 777, oHKijp, OHKijpa, ouiKijpa). Fenomenul se intilne§te atit in graiurile ruse convergente, cit §i in cele ucrainene (inclusiv pocuto-bucovinene) §i bieloruse 1 (cf. §i § 23).
b)	Prima silabà protonicà, dupà consoanele moi
     § 14. La Climàuti, ca §i la Socolinti 2, functioneazà, ca sistem destul de bine inchegat, iakania de tipul Kultuki:
     raz'nik «màcelar», t’aplyn’ «c anieulà», Van’ivy (sic!) «lenes», aìbr'ab’’ihs' « (iapa) a fàtat», iazyk « limbà» §.a., unde sub accent se aflà /¿/ ;
     VatùCijia myska «liliae», naJTadu « pe gheatà», str'apuxa « bucàtàreasà», Vayusk'i «broa§te», p'atux « cocos», z’amVù « pàmint» (acuz. sg.) s.a., unde sub accent se aflà /u/ ;
     v,ar'’óuk'li<.< fringhii», s'aVótka« scrumbie», p'ir'ap'ólka « prepelità», v’as'ólyi « vesel», r’av’ót« rage» §.a., unde sub acest accent este /o/ < etimol. e ; yn'azdó « cuib», v'adró «càldare», i’tr’os/o « cutitul lung (la plug)», k'ip'atók « apà fiartà», p'asók « nisip», n'amói « mut», s'Vapói « orb», yn'adói « murg» §.a., unde sub accent stà /o/ ( < o de diverse origini §i din ó) ;
     ut'akàiut« (ei, eie) fug», f\r'apàxa«. broascà testoasà», iyr'apcà« armàsar» (acuz. sg.), zv'azdà « stea » etc., unde sub accent stà /a/.
     1	Despre o > u in unele graiuri ruse vezi R. I. A v a n e s o v, OnepKU..p. 107; cf. fi M. V. Ujako v, 3aMeint<u o eoeopax VMcan.cKoeo u Momcoùckoio y. Mockobckou eySepuuu, in «Tpv^bi nocTOHHHOìi komiicchh no fliiaJieKTOJiornn pyccKoro H3biKa», Leningrad, 9/1927, p. 138; pentru ucraineanà vezi N. I. Bukatevici f.a., OuepKtt no cpaeHumeAbnoù epaM-MamuKe eocmouHOCjtaexHCKUx »3biKoe, Odesa, 1958, p. 21; F. T. J i 1 k o, Toeopu yKpaiHCbKoi Moeu, Kiev, 1958, p. 74, iar pentru bielorusà —E. F. K a r s k i, EeMpyccu. flebiK 6ejio-pyccKoeo uapoda, partea I, Moscova, 1955, p. 117.
      2	E. V r a b i e. Un tip de iakanie intr-un grai rus din R.P.R., in « Culegere de studii», Bucurefti, 1961, p. 36—43.